Està malament, perquè no és així

Jo: Què li diries a algú que et diu “xineta”?

HT: Doncs “pitjor tu”

La meva cosina de 7 anys ho té clar. Que li diguin xineta és un insult. I no es callarà. Què orgullosa em fa sentir!

HT: A sobre a la classe sempre diuen que jo i un altre noi som nòvios i no és veritat perquè casi no som ni amics

Ella no m’ho diu, però li pregunto perquè ho suspito: aquest altre noi és d’origen xinès. Estem al 2018 i aquesta és la realidad d’una escola pública. Puc corroborar que fa 20 anys passava el mateix. I fa 40, diu la meva tieta, també. És insostenible.

No és lícit que rebi burles constants i mofes per ser d’origen asiàtic, ni és lògic tenint en compte que la única realitat social que coneix és la catalana. Una societat que aparentment és diversa però encara amb aquells qui encara no són capaços de veure-ho. Està sorgint una nova generació catalanoxinesa en la que orgullosament m’ubico i de la que tota la societat hauríem de reconèixer. Està passant i seguirà passant.

S’HA ACABAT LA DUALITAT “CATALANA O XINESA”?

Si. Per nosaltres, les que naixem i/o creixem a la terra, només ha existit aquesta dualitat quan ens l’han preguntat i/o assenyalat. Ens insten a base de preguntes que obliguen a polaritzar la nostra autodefinició en una identitat o altre. Però per nosaltres, mai ha existit aquesta dualitat perquè és insostenible: no podem partir-nos i ser únicament una o altra, ni coexistir de manera esquizofrènica una identitat 100% catalana amb una identitat 100% xinesa. Existeix una continuïtat, un fluxe, un moviment. Existeix una manera d’entendre’s a una mateixa de manera flexible i al gust de cada una, ubicant-nos on ens doni la gana i depenent amb qui i fent què.

Os ho explico així, basada en la meva pròpia vida experiència i al llarg del grilló-catalanoxinès:

I així, infitat de grilló-situacions més.

En la autodefinició identitària suceeixen més processos que la d’(auto)etiquetar-nos amb una simple paraula i afirmació. Vaja, que ni ting la resposta ni tinc la solució, perquè no hi ha cap problema a resoldre: simplement succeeix així!

 

La meva cosina de set anys mai s’ho havia qüestionat, però l’any passat es va convertir en xinesa. Sense saber què significa realment ser xinesa, sense entendre perquè ella ho és i la seva amiga Noelia o Carla no. Li agraden els mateixos colors que a la Noelia i li encanta llegir com a la Carla. Al contrari que a la Noelia, li agraden els videojocs i és tan creativa com la Carla per recrear històries amb ninots i joguines. Li agrada el menjar xinès com a la Noelia i li costen les mates com a la Carla. Però a ella, a la meva cosina, li diuen xineta i a les seves amigues no li diuen catalanetes. Percep la injustícia, s’indigna, la fa plorar a casa, percep el racisme, s’enfada, i amb tot l’ingeni del món li diria “pitjor tu”. Pel mateix procés ha passat la meva cosina de tretze anys, sis anys enrere. I jo mateixa, farà ja vint. D’un dia per l’altre, vam deixar de ser catalanes.

Això porta a dos conclusions molt bàsiques que us exposo per debatre i reflexionar:

  1. No s’acompanya aquest procés de construcció de la identitat degudament, i absolutament totes les persones que conformem aquesta societat som corresponsables.
  2. A base del racisme diari, del que “no fa mal” perquè “ho fa amb estima” o perquè “és que és veritat, és xineta”, hem anat forjant la(es) nostra(es) identitat(s).

PER ACABAR, UNA ANÈCDOTA.

Fa poc vaig visitar a les meves cosines i vam llegir juntes una vinyeta que vaig crear pel meu treball de màster (mira-la aquí). Va ser tot un èxit. La vam llegir juntes i després la meva cosina petita rellegia algunes que especialment li havien agradat, mentre que la meva cosina de tretze anys callava pensativa. Al poc, van començar a dir:

“Volem més, volem la continuació!”

Em vaig quedar sense paraules. Estaven demanant a crits que algú les acompanyés en aquest camí, algú que les entengués i les recolzés mentre aprenen i creixen en una societat que encara (per desgràcia) queda lluny de la interculturalitat.

El moment més bonic? Aquest:

HT (llegint la vinyeta 6): “Laa Cristina… és de laa Xina i… es mennja una mmandarina”. Aala!

Yo: Què passa?

HT (senyala “la Xina”): Doncs que està malament, perquè no és així.

Deixa un comentari