Any 4716: el chūn jié barceloní

El passat dijous vam canviar d’any. Seguint el calendari llunar, el divendres 16 vam entrar a l’any 4716 i a Xina li diem 春节 (chūn jié) o festa de la primavera. Tradicional i històricament és una festivitat amb un propòsit molt clar: la reunificació familiar. Moviments massius succeeixen en tot el pais durant l’últim dia de l’any per donar l’entrada a l’any nou en família. Perquè la família és el pilar de la cultura xinesa. Ho sabeu o segurament us sonarà ja que és de les primeres coses que es diu de l’any nou xinès. I evidentment, si s’ajunta la família… hi ha menjar. I en grans quantitats.

No me les gastaré de Viquipèdia per explicar-vos què és o com es celebra l’any nou xinès, crec que a la xarxa hi ha informació àmplia al respecte i que, a dia d’avui, s’ha popularitzat tant que fins i tot les famílies autòctones ho celebren.

El que si vull és desmuntar una concepció idíl·lica de com es celebra l’arribada de l’any nou en famílies migrades o generacions nascudes fora del 国内 (guó nèi, ho recordeu del primer text? Fem servir aquesta paraula per referir-nos a Xina). Per fer això, tiraré de dos recursos.

El primer d’ells és un recull de veus de la generació que naixem o creixem a Barcelona (o en un altre ciutat) explicant en primera persona com celebrem chūn jié a Xina (o com ho celebra les nostres famílies a Xina) i també com ho celebrem aquí. El segon recurs és una reflexió que vull compartir sobre el que he vist el passat dissabte a Arc de Triomf. Aquest any per primer cop vaig anar a veure quines activitats i espectacles es fan públicament a la ciutat per celebrar el chūn jié barceloní.

Comencem per les set veus d’origen xinès que us donaran una concepció una mica més àmplia i diversa de com ho vivim.

SI NO TENS PROU AMB VEURE UNA DESFILADA O MENJAR UNS RAVIOLIS XINESOS PER IMMERSAR-TE EN UNA CELEBRACIÓ TANT IMPORTANT, AIXÒ T’AJUDARÀ A ENTENDRE PER QUÈ

(aviat disponible en català, coses del directe!)

No cal dir gaire més, oi? Semblant al nadal, el tió, el pare noel o els reis… cada persona se l’apropia i la viu més o menys depenent d’una sèrie de circumstàncies familiars, geogràfiques i materials. És semblant però diferent, perquè nosaltres ho celebrem en un entorn en el que no és una festa nacional oficial. I això comporta evidentment una sèrie d’adaptacions inevitables. La meva mare em deia “no fèiem res especial perquè al dia següent jo havia de treballar i tu havies d’anar a l’escola”.

De tot això en parlàvem una mica la setmana passada (dos dies abans d’any nou) a Itacat Radio – Agència de comunicació intercultural, on vam agafar l’excusa del chūn jié per treure a la llum algunes qüestions identitàries. No ens has escoltat encara? Aquí ho tens:

Bé, anem a pel segon recurs. Us explicaré la meva percepció del que va ser el chūn jié barceloní, per tenir una altra narració més amb la que contrastar les imatges que us puguin arribar. Ah, i us enllaço també aquesta petita ressenya del chūn jié madrileny narrada por Quan Zhou, que segurament la coneixereu com Gazpacho Agridulce. El que escric a continuació és una opinió personal. Així que evidentment pots pensar una altra cosa. Dit això, ara si.

PER MI NO VA SER DIFERENT A VEURE UNA DESFILADA DE CARNAVAL (VAJA, QUÈ BÉ COMENÇO)

La celebració inicia amb una desfilada de diferents associacions xineses que existeixen a Barcelona i la majoria lluïen roba tradicional i dinàstica, algunes fins i tot de groc imperial. També va haver representació de minories ètniques que viuen a la regió de Xina mitjançant els seus colorits tratges. Els famosos dracs no han faltat, així com la presència empresarial-econòmica. També hi havien infants desfilant, representant les majors escolres de xinès a Barcelona i fins i tot la presència d’una associació de dones xineses. La cua avança i els rostres asiàtics es van barrejant amb rostres occidentals, donant pas a practicants d’arts marcials que desfilaven amb les seves associacions corresponents.

Tot finalitza amb un grup de correfocs i castellers. No ho vaig saber interpretar: estem creant una nova “cultura” per celebrar l’entrada d’any on fiquem els elements més identitaris de cada cultura? Em va agradar la batucada i em va agrada veure diables perquè jo comparteixo aquestes pràctiques culturals, però no sé, jo no he vist dracs xinesos en correfocs ni he vist demostracions d’art marcial a les cabalgates de reis.

El recorregut va ser llarg i es va allargar. Va donar temps suficient a que el 95% de les persones autòctones presents poguessin fer suficients fotos exòtiques intentant entendre i viure la celebració i que el 5% de persones d’origen xinès poguessin presumir al Wechat que fins i tot fora de Xina, també han tingut “una festa”. I diferent: menys massificada per moure’s millor, sense petards ni traques per no deixar-se les oïdes i amb persones pujant-se unes a sobre les alters (els castellers, vull dir), visca!

L’espectacle a l’escenari va començar abans de que la cua de la desfilada hagués arribat al punt final (allà es va massificar una mica i no sé molt bé com es va desfer el nus, jo vaig marxar després d’esperar una estona). Davant l’escenari hi havia unes quantes cadires que no van satisfer a la quantitat de persones que hi havien. A l’escenari, una presentadora i un presentador anaven introduint cada un dels espectacles que anaven oferint. Espectacles per, per fi, demostrar com de mil·lenària i magnifica és la cultura xinesa tradicional, amb tots els seus vestits, balls i arts marcials. Una oportunitat ocasional i multitudinària a la ciutat per visibilitzar la comunitat xinesa i deixar que les persones residents d’origen xinès s’expressin i es sentin com a casa.

VEUS? UNA ALTRA COSA QUE NO ENTENC DEL TOT:

  • Es tracta de sensibilitzar a les persones autòctones amb un “estem aquí i som tot això”?
  • Amb aquest tipus de desfilada les persones participants volien compartir la cultura xinesa de manera folklòrica?
  • Es tracta de mostrar una presència cultural i molt tradicional de la comunitat xinesa a Barcelona?
  • O es vol fomentar una convivència intercultural real a la ciutat?
  • O potser, es vol construir també un sentit de pertinència a les persones residents d’origen xinès?

Alguns d’aquests propòsits enriqueixen una percepció respecte a una cultura i altres son molt necessaris per la convivència social a la ciutat. Potser es volen respondre a totes aquestes qüestions, però llavors (potser, eh!) sigui una mica ambiciós si ho fem a través de: una desfilada, un espectacle i una dotzena de parades gastronòmiques, no?

Vaja, crec que estic més confosa ara que abans de saber el que era realment. O és que en el fons no vull reconèixer el que realment ha sigut.

Sigui com sigui, falta molt més que agafar una festivitat com si fos la més icònica i representativa d’un col·lectiu per a què hi hagi un reconeixement mutu entre la comunitat xinesa amb la resta de persones (i no senyalo ni culpables ni responsables ja que és una cosa de conjunts i no únicament de parts). En fi, el que més em va agradar va ser fixar-me en, no sé, detalls d’aquells que no necessiten d’un dia puntual per reivindicar, sinó de cada dia per a reconèixer:

2 Replies to “Any 4716: el chūn jié barceloní”

  1. Hola puc contactar per privat? Es per fer-te una petita entrevista, salut

    1. Hola Toni, et contacto via e-mail. Gràcies!

Deixa un comentari